Un llac d’alcohol sense beure: la gran ressaca de la indústria dels licors

Tal com informa el Financial Times, la indústria mundial de les begudes espirituoses travessa un dels seus moments més delicats dels darrers anys. L’ensorrament de la demanda de whisky, conyac i tequila ha deixat els grans productors amb milers de milions de dòlars en alcohol envellit sense vendre, forçant retallades de producció, ajustos de preus i una pressió financera creixent.

Context: Durant la pandèmia, el consum d’alcohol va augmentar de manera excepcional. Davant l’expectativa que aquest auge es consolidés, els productors van accelerar inversions, van ampliar capacitat i van omplir bótes pensant en un creixement estructural a llarg termini. Tanmateix, la normalització econòmica, la inflació, la pèrdua de poder adquisitiu i el canvi en els hàbits de consum han retornat la demanda a nivells molt inferiors als previstos.

El problema és especialment greu en les categories que requereixen llargs períodes d’envelliment, on els errors de previsió no es poden corregir a curt termini.

Què sabem?

Els grans grups del sector —Diageo, Pernod Ricard, Campari, Brown-Forman i Rémy Cointreau— acumulen inventaris rècord de begudes espirituoses envellides.

• L’excés d’estoc està incrementant l’endeutament i obligant a ajustos operatius rellevants.
• Les companyies han començat a frenar la producció, tancar destil·leries i acceptar preus més baixos per donar sortida als inventaris.
• La caiguda de la demanda apunta a ser estructural, impulsada per canvis socials, de salut i de consum, més enllà d’un simple cicle econòmic.
• Reduir massa la producció ara podria generar escassetat en el futur si el consum repunta.

 
En xifres

• 22.000 milions de dòlars: valor estimat de l’inventari envellit acumulat pels cinc principals productors cotitzats.
• ×2: l’inventari de Rémy Cointreau equival a gairebé el doble dels seus ingressos anuals.
• -72 %: caiguda interanual de les exportacions de conyac francès (febrer de 2025).
• 500 milions de litres: volum de tequila emmagatzemat a Mèxic, gairebé un any complet de producció.
• -3,4 %: descens de les vendes d’espirituosos als Estats Units a finals de 2025.

En profunditat: El nucli del problema és la rigidesa del model productiu. A diferència d’altres indústries, les begudes espirituoses requereixen decisions amb molts anys d’antelació: allò que es destil·la avui defineix l’oferta disponible d’aquí a una dècada.

Durant la pandèmia, el sector va assumir que l’augment del consum seria permanent. No ho va ser. La inflació, els aranzels xinesos al conyac europeu i una major consciència sobre salut i benestar han reduït la despesa discrecional en alcohol.

El resultat és una indústria atrapada entre l’excés del passat i la incertesa del futur, obligada a equilibrar inventaris, inversió i expectatives en un entorn on la gran incògnita continua oberta: si aquest ajust és un sotrac temporal o l’inici d’un canvi estructural en la manera com el món consumeix licors.