Algèria: del major exportador del món a desaparèixer del mapa del vi

Durant bona part del segle XX, Algèria va ser el gran gegant del vi mundial. Exportava més que França, Espanya o Itàlia. L’any 2000 ja no en quedava pràcticament res. El país va passar de potència vitivinícola global a mercat inexistent.

Context: Entre 1930 i 1960, encara com a colònia francesa, Algèria produïa més de 18 milions d’hectolitres anuals. Més del 90% s’enviava a França. Marsella i Seta eren els principals ports de sortida. El vi algerià, potent i alcohòlic, s’utilitzava per fortificar els vins més lleugers del sud francès. El 1958, Algèria va exportar 14 milions d’hectolitres, més que Espanya i Itàlia juntes.
 

Algèria: de major exportador europeu de vi a país sense mercat. Foto: AAWE

Per què desapareix el vi algerià:

1. Independència i pèrdua de capital humà (1962). La sortida de més d’un milió de pieds-noirs, que eren els viticultors i tècnics, va deixar el sector sense estructura ni coneixement.

2. Ruptura comercial amb França. Després de la independència, França va reduir dràsticament les importacions per protegir les seves regions productores. El 1970, els acords es van cancel·lar completament.

3. Política interna i religió. El nou govern socialista i de majoria musulmana va considerar el vi incompatible amb la identitat del país. Es va nacionalitzar el sector, es van arrencar vinyes, es van prioritzar cultius alimentaris i el consum es va estigmatitzar socialment.
    

Situació actual: Algèria conserva unes 70.000 hectàrees de vinya, davant de les més de 400.000 que tenia als anys cinquanta. La producció actual es destina gairebé íntegrament al consum local, sense exportacions registrades ni presència als mercats internacionals. El 2025, les exportacions oficials són zero.

En profunditat: El cas algerià és un dels col·lapses vitivinícoles més bruscos del segle XX. Mostra fins a quin punt un sector pot ser fràgil quan depèn d’un únic comprador, d’una estructura colonial i d’un marc cultural favorable. Quan aquests tres pilars van desaparèixer, també ho va fer la indústria.