​“Cal tornar als orígens, quan cada masia es feia el seu propi vi”

Hi ha masies que són una mostra de les necessitats vitivinícoles i enològiques que creen els temps nous i La Xarmada, a Pacs del Penedès, n’és una. El celler es va construir el 1776 i ha transitat per diferents generacions i  etapes fins convertir-se avui en un viver de celleristes que dona aixopluc a elaboradors diversos amb sensibilitats compartides.

L’enòleg Albert De Sangenís-Llivi el dirigeix i reconeix obertament que amb la crisi de 2008 van haver de replantejar el projecte familiar d’elaboració de vins i caves: “Vam vendre terres. Vam valorar la viabilitat del negoci i ens vam replantejar les produccions i l’ús de les instal·lacions. És quan comencem a elaborar per a tercers i en els últims anys, tot i mantenir la producció pròpia, l’hem reduït considerablement. Ens hem fet petits per donar cabuda a nous projectes”. I afegeix: “Teníem espai i vam explorar una possibilitat que ara veiem molt clara i necessària, que és la d’oferir les instal·lacions a persones que volen fer vi però no tenen infraestructura”.
 
“Ràpidament vam detectar la necessitat de molta gent de poder fer vins aquí. Perquè no tothom vol o pot fer una inversió inicial. Vam començar amb dos o tres projectes i ara ja són al voltant d’una vintena. De fet, el nostre negoci està focalitzat en un 90%  a donar-los servei”, explicarà De Sangenís-Llivi satisfet de veure com el gir que van emprendre amb la crisi econòmica, s’ha demostrat ineludible. El nou viver de celleristes, amb participació pública, que s’ha anunciat recentment i que s’obrirà al carrer Comerç de Vilafranca, ho confirma també. De Sangenís-Llivi no ho veu, en cap cas, com a competència: “Puc dir que també en tinc part de culpa perquè des d’allà on sóc l’he empès. La comarca ho necessita i  jo crec que hi ha lloc per a tothom i encara anirà a més, perquè constatem un increment de la demanda per cobrir les necessitats d’elaboració de vi”.

 
“Aquesta última verema vam ser 20 productors a La Xarmada, entre projectes petits i d’altres de més grans. Hi ha iniciatives curioses que només han emprat un dipòsit i d’altres de més agosarades i de diferents punts del país. S’ha entrat raïm d’una vinya, l’única, de Sant Cugat del Vallès, però també del Montseny, per posar dos exemples”, explicarà el director de l’espai, amb la satisfacció d’atendre realitats diferents. “La relació sorgeix sempre de forma natural. No condicionem res. No hi ha contracte, sinó l’acord i l’aportació d’un dipòsit per part de l’elaborador. No signem, hi ha una necessitat expressada i nosaltres la recollim. Hi haurà qui després de 3 o 4 anys marxarà i qui ho tindrà més complicat i voldrà quedar-se aquí perquè té una producció més limitada”, comenta per argumentar que no hi ha un temps màxim d’estada a les instal·lacions.  

“El que sí que hem detectat és que hi ha un canvi de mentalitat. Fa uns anys, això d’elaborar en un celler que no fos propi no era ben vist. Es consideraven vins de segona i tothom volia mig amagar-ho. Ara ja no. I ens satisfà moltíssim. Perquè la filosofia és tenir una vinya, cuidar-la, veremar el raïm i portar-lo a un celler on es comparteix experiència amb altres elaboradors. Fins al punt que alguns d’ells ho indiquen a l’etiqueta. Hi diu que està elaborat a La Xarmada”, detallarà Albert De Sangenís-Llivi.
 
Entre els projectes que acull la masia de Pacs, n’hi ha de diferent tipologia però a tots els defineix la mínima intervenció en l’elaboració. “Cohabiten vins tradicionals, de poca intervenció i vins totalment sense intervenció”, confirmarà l’enòleg. “Veiem que hi ha hagut un canvi generacional. Els viticultors no es conformen amb vendre el raïm al preu malaurat que es paga. S’explora la possibilitat de donar valor afegit a una vinya concreta i la possibilitat de fer vi”, comenta De Sangenís-Llivi.

Està d’acord amb què és un moment de revolució i de fervor enològic però tanmateix adverteix que el gran repte és el de la comercialització: “Hi és l’efervescència i és palpable i em satisfà molt. Passa el que esperàvem anys enrere, que al Penedès li calia dinamitzar les produccions. Els cellers grans i mitjans hi han de ser, però cal tornar als orígens, quan cada masia es feia el seu propi vi, perquè el mercat també ho demana. Vol novetats, història i vins que s’identifiquin amb llocs concrets. Ara bé, al final tot depèn de l’èxit comercial de la iniciativa. Pot donar-se el cas que un bon vi no tingui sortida. Aquest és el punt feble que observem al viver; si en dues o tres campanyes no hi ha èxit comercial, alguns abandonen”.

A mitjan de maig, hi ha previst celebrar el primer mercat on tastar tots els vins del viver, en una jornada oberta tant al públic especialitat com al consumidor final

A La Xarmada no només ofereixen les instal·lacions i la maquinària, sinó que l’esperit del viver de celleristes passa també per oferir coneixement enològic: “Hi ha qui té raïm i no en sap de fer vi. I aleshores el fem nosaltres a partir de la seva idea o definició de vi. També hi ha qui és enòleg i se’l fa pel seu compte o qui té assessor enològic que s’encarrega de fer el seguiment i control, de les fermentacions i criances. A La Xarmada fem vins a mida, atenem a les necessitats particulars de cadascú. La nostra intervenció pot ser o tècnica o logística. O totes dues”. 
 

L’evolució de La Xarmada és orgànica i la van marcant les noves tendències i realitats del mercat. Han passat dels dipòsits grans a una constel·lació de petits, més adients per a les petites produccions dels diferents elaboradors. I el futur passa per empoderar-se i posar en valor tant l’espai com el cosmos de projectes que defineix l’espai. A mitjan de maig, hi ha previst celebrar el primer mercat on tastar tots els vins del viver, en una jornada oberta tant al públic especialitat com al consumidor final. “Per primera vegada, el 2021 vam fer un dinar de verema i vam consensuar alguns aspectes futurs del projecte. Per exemple, mostrar la dimensió del viver a qui vingui a visitar-nos. Estaria bé definir una carta de vins diversa i curiosa de tot el que s’hi elabora. No hem fet un wine bar perquè les coses s’han de pensar i crear a poc a poc, però és una opció que contemplem i que els integrants del viver veuen amb bons ulls”.

De fet, actualment el viver ja funciona amb aquest esperit col·laboratiu des del punt de vista comercial; els elaboradors hi porten els seus comercials per fer tastos, però un pas endavant seria explorar la dimensió enoturística amb tot el potencial enològic que reuneix el projecte. Tenen l’avantatge d’estar ja assenyalats al mapa perquè formen part de La Carretera del Vi, la primera wine road de tot l’Estat espanyol, amb el valor de reunir un catàleg de vins ampli que fan possible viticultors joves i inquiets. I també el disposar d’un celler molt vell, el dels avis, on hi ha molt més que les eines antigues utilitzades per cultivar la terra.