Romà Garcia, Ètica Vins: «Busco vins amb llevats salvatges i que raonin l'addicció o no de sulfurós»

“Els negocis sense ètica no són útils”. El cineasta i escriptor xilè Alejandro Jodorowsky segurament tenia molta raó quan va fer aquesta afirmació que ens ha arribat als nostres dies plena de sentit. Relacionava els negocis amb l’art perquè considerava que ambdós mons eren una mescla d’estètica i ètica.

El món comercial sempre ha tingut aparença salvatge però generalitzar és un atreviment sobrer. També en el món del vi. El sommelier Romà Garcia estrena distribuïdora i l’ha anomenat Ètica Vins, tota una declaració d’intencions. Comença l’aventura de representar, entendre, vendre i seduir amb una cartera de només sis cellers que anirà ampliant orgànicament. La de créixer no no és la seva aspiració primera. Ho és conèixer a fons el territori, les comarques gironines on de moment se centrarà l’acció comercial, i especialment el tarannà i la realitat dels elaboradors que acompanya.

“Em dedico a tastar, mirar, comparar i a veure si hi ha contingut en cada ampolla de vi. No només m’interessa que es facin vins amb respecte ambiental i social, sinó que hi hagi alguna cosa més, que es reivindiqui un territori i una manera de viure”, diu. És conscient que el repte que té entre mans és majúscul però l’avalen més de 10 anys d’experiència i el saber què és començar de zero. Té el paladar entrenat, és un sommelier destre i hàbil, empàtic i humil, que comparteix amb clients confiança i ganes de revolucionar amb delicadesa i humanitat el mercat.
 
Com t’endinses en el món del vi?

El meu inici és lúdic tot i que amb els anys me n’he adonat que hi havia un pòsit, perquè la meva mare és de Galícia (d’a prop d’A Pobra de Trives) i recordo el vincle familiar amb el vi. De professió sóc tècnic de realització de televisió però no m’hi he dedicat gaire. Vaig treballar a Red Bull, després a Diene Girona i finalment a Calidoscopi, on hi he estat gairebé 7 anys. Sóc de Sant Boi de Llobregat però el vincle amb el món del vi l’he forjat a Girona on hi vaig anar a viure fa anys.

El vi m’ha agradat moltíssim des de sempre i amb els amics hem fet sovint enoturisme, abans de dedicar-m’hi professionalment. Mentre treballava a Diene, vaig estudiar el curs de sommelier a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Girona per guanyar més coneixements.
 
Ètica Vins és un projecte personal que neix en un moment de competència comercial màxima... 

Tant a Diene com a Calidoscopi vaig entrar-hi a treballar quan eren projectes embrionaris, vam picar molta pedra, a diferència de Red Bull on hi havia pressupost alt i clients importants. Imagina’t els meus primers anys a Breda amb accent barceloní, però saber el que costa és precisament el que m’ha fet iniciar el projecte. Entendre que es pot ser més humà i més proper. Conec des de zero com és començar a definir una cartera i interpretar què volen els clients.
 
He viatjat molt des de la Cerdanya a Blanes. Sé que el mercat és competitiu, està estressat, cansat i mercantilitzat i és molt mecànic, però sento passió per aquest sector, m’agrada molt la vitivinicultura i vull marcar un estil propi. Hi ha escletxes  i les vull aprofitar perquè el vi per sobre de tot és cultura i passió.
 
Pot sonar molt utòpic, però en realitat principis i valors són la base d’un negoci amb futur.
Vull representar més a les persones que fan vi. El món va molt ràpid, tot és ple de cites prèvies, està mecanitzat, es parla d’intel·ligència artificial, és difícil el contacte humà i vull retornar al passat en aquest aspecte. Fer d’ambaixador dels cellers i posar-los en contacte amb el client final, de forma transparent.

És important no amagar informació i que elaborador i restaurador es coneguin i estiguin orgullosos mútuament d’estar enllaçats. Vaig tenir clar que havia de representar cellers que tinguessin molta ètica mediambiental, per altra banda. Sóc amant de la muntanya i crec que és importantíssim defensar el paisatge i el del vi en particular. No em mou el tema econòmic, sinó que la intenció principal és créixer amb consciència.
 
Descobreix-nos alguns dels cellers que són a Ètica Vins.

De moment em centraré a les comarques gironines que sóc les que conec i domino i amb això ja tinc molta feina, no se m’acaba. Sumo projectes reconeguts i consolidats com Pardas però també altres referències més noves i no tant visibles encara com La Fita amb Martí Torallardona o L’Excepcional de la família Cubells Rius a Poboleda, Orda Vins de Torrelles de Foix o Xulia Bande amb Son de Arriero, una enòloga que porta 30 anys assessorant cellers gallecs. M’agrada descobrir enòlegs emergents. He pogut comprovar que hi ha molt de talent concentrat per exemple al Penedès i vull mostrar-los a l’Empordà.
 
I quina tipologia de vins elaboren tots ells?

Vins que representen el terroir, on és imprescindible el treball amb llevats salvatges, raonar l'addicció o no de sulfurós, i ser molt respectuós al camp. No busco vins excèntrics però sí que tinguin personalitat. Tampoc vins perfectes ni conformismes. M’agrada tenir un portafoli integrador i inclusiu fer sortir també el client final, el restaurador, de la seva àrea de confort. Trobo encaix amb cartes de vins que no estan acostumades a la poca intervenció i això m’agrada.
   
Com està sent l’acollida?

Doncs positiva. Ara vaig de camí del Miramar de Llançà, trobo receptivitat i portes obertes, però sé que després ho he de defensar molt bé segons les necessitats de cada espai. Intento comunicar la filosofia de l’elaborador i aquest aire fresc que hem marcat a Ètica Vins, agrada a la restauració de gamma mitjana alta.
 
De l’etapa llarga a Calidoscopi hauràs après moltes coses. Una d’elles, que la comunicació és fonamental...

Allà n’he après moltíssim. És una infraestructura potent i sempre hem anat a conèixer in situ els projectes. Hem viatjat molt, cosa que ara és habitual però fa uns anys no gaire. I és així com comprens la manera de treballar el celler, el nivell de recuperació de paisatge i conservació... Recuperen terres, llegat, varietats... De fet, personalment també he fet aquest exercici d’anar a viure a un poble de poc més de 200 habitants i tornar a sentir tot el que fa que el món sigui una mica millor i més sostenible.
 
Tenim entès que en paral·lel a Ètica Vins, també t’has decidit a fer vi?

Hem arrendat la finca d’uns amics al Port de la Selva. Són 1,2ha amb bancals de pedra seca on hi ha garnatxa blanca, macabeu, muscat i carinyena negra centenària. Li vaig demanar a l’enòleg Carles Muray (Oller del Mas) que en formés part perquè m’agraden molt els vins que elabora. La idea és treure al mercat dues o tres referències, un ancestral, un blanc i potser un clarete. De moment, volem veure de què va la vinya, l’estem entenent i interpretant encara. La tenim amb cobertes vegetals i volem fer vins de mínima intervenció amb una complexitat extra. 
 
Si et penses d’aquí a 10 anys, on et veus?

M’agradaria molt que el projecte tirés endavant. Sóc optimista i imagino a ple rendiment Ètica Vins. Una distribuïdora consolidada que hagi crescut bé però no molt. Oberta sempre a nous horitzons, però sense perdre l’essència. Potser podria arribar a gestionar una cartera de 20 cellers però no més. Tot el que entri en endavant, com ha passat fins ara, serà molt reflexionat i pensat. També m’agradaria representar cellers de diferents regions vitivinícoles i sense tancar-me barreres a nivell internacional. 
 
Amb quin estil de vi tanques el dia?

Sóc un sommelier  curiós, amb un espectre molt ampli de tast. M’agrada gaudir dels clàssics però és cert que bec sovint vins de poca intervenció. Estic cansat dels glu glu perquè a vegades són tan frescos i eteris, que es perd l’essència del territori. M’agraden els blancs amb un pas brisat i treball amb mares, que siguin nets olfactivament. Els negres, de varietats ancestrals recuperades, on hi ha poc grau i rusticitat ben treballada. Busco en els vins frescor i complexitat. I per triar un vi que no està al meu catàleg, a la fira Indigènes vaig tastar un cupatge de xarel·lo i sumoll del Celler Can Morral, l’Amfiteatre, que em va encantar.