Errors de l'escumós català

Per circumstàncies personals em trobo una mica allunyat de l'aclaparador dia a dia del sector cosa que em permet una perspectiva més pausada, potser també més simple, de la problemàtica viscuda en els darrers anys. Per exemple, llegeixo el dia 24 de desembre de 2019 a La Vanguardia, de la mà de Ramon Francàs, una notícia, en principi positiva per tal de "promoure la qualitat" del cava, sobre l'acord assolit entre el Consell Regulador i les cases grans. Allà s'hi van pactar els aspectes de més exigència tècnica, bàsicament pel que fa a zonificacions i a la piràmide de qualitat. A partir d'aquest fet, em venen ràpidament al cap una sèrie de punts, alguns d'ells ja històrics, que han afectat negativament no ja al cava sinó a tot l'escumós català en general. Proposo algunes reflexions.

Us imagineu el Champagne francès fent una notícia d'aquest estil: "Accord pour la qualité"?

La primera es dóna en la notícia en si: reconèixer una falta de qualitat és ja un error. Calia fer notícia que no hi havia prou qualitat? I pitjor, a qui li importa que s'hagi arribat un pacte? Això és més alarmant que atractiu per al consumidor! En termes "Marketinians" la qualitat important és la percebuda d'un producte i no la intrínseca o tècnica. I que ningú es pensi que dir ingènuament que "...com que hi havia dèficit de qualitat i ara es fa un acord per millorar-la...", això soluciona res. A la Champagne es deuen estar fregant les mans! Ells que sempre han lluitat per la percebuda! Us imagineu el Champagne francès fent una notícia d'aquest estil: "Accord pour la qualité"?

Un altre error, ja històric, és confondre la competitivitat amb els baixos preus. És cap aquí cap on ens han portat les empreses que hi han estat interessades per tenir grans economies d'escala. És de manual també que es pot competir amb estratègies diferents de la dels baixos preus, ja que aquí és on sempre guanya el líder en costos. Competir en diferenciació, per exemple, beneficia a cases petites sigui innovant en tipus d'elaboració o en varietats, llargues criances, "packagings", etc. O també es pot competir en concentració: en mercats, en canals, en tipus de venda, etc. Recordo unes paraules del Sr. J.L. Bonet exhortant-nos al Sector a seguir el seu model d'èxit. Això comportava implícitament baixar costos per ser competitius en preus i, per tant, baixar qualitat i no podíem ni diferenciar-nos amb varietats foranes...

Davant la crua realitat de la mala imatge que el cava havia anat adquirint, van començar a aparèixer iniciatives que qualifico de "sálvese quien pueda": Clàssic Penedès, Conca del Noia o, recentment, Corpinnat

 
És aleshores quan van sortir caves més petites que, amb lucidesa, van començar a diferenciar-se buscant alguna de les altres estratègies competitives abandonant la "trampa" d'abaixar preus/costos. Tanmateix, davant la crua realitat de la mala imatge que el cava havia anat adquirint, van començar a aparèixer iniciatives que qualifico de "sálvese quien pueda": Clàssic Penedès, Conca del Noia o, recentment, Corpinnat.

Des del meu punt de vista, aquí l'error és majúscul: s'abandona una marca global com és el Cava i s'entra en un nou món que requereix donar a conèixer nous conceptes de producte. Algú es pot imaginar en el mercat dels iogurts a La Fageda sortint del mercat i creant un nou concepte de producte sota el "paraigües" d'Olotins? Quant val això, en termes de temps i diners? Ho aconseguirà?

Fa temps que he lluitat per consensuar una "Unique Selling Proposition" i sembla que ara es comença a tirar endavant, però ja s'ha perdut molt de temps

Per no parlar d'una altra decisió desafortunada quan el Consell Regulador va voler acontentar a totes les empreses crítiques amb la imatge del cava amb la creació d'un "alt de gamma" batejat com a Caves de Paratge. I la millor prova és la poca repercussió que ha tingut en els mercats.

En definitiva, el desencert global està a augmentar l'autoexigència a través de diferents reglaments (com en el cas Corpinnat o el dels Caves de Paratge) sense seduir al consumidor generant glamur. És com si Martini, als anys noranta, hagués anat explicant les millores tècniques de la fórmula magistral i hagués prescindit de la famosa patinadora o de ser el protagonista dels Ral·lis.

Des de les meves vocalies al Consell Regulador i a l'Institut del Cava, fa temps que he lluitat per consensuar una "Unique Selling Proposition" i sembla que ara es comença a tirar endavant, però ja s'ha perdut molt de temps.

Com a últim incís final, voldria recordar la responsabilitat que, en tot aquest embolic, han tingut la mateixa Administració Catalana, els egos dels cavistes i els diferents Consells Reguladors, en no saber construir transversalment una imatge de qualitat de qualsevol bombolla que sortís de Catalunya, prestigiant globalment tot l'escumós català. Un exemple d'això seria la Franciacorta italiana que tant reconeixement internacional ha conquerit.