​“Si vols triomfar a la vida has de ser cambrer”

Un 15 de novembre de fa 60 anys Jean Leon va segellar per sempre més el seu vincle amb el Penedès plantant-hi chardonnay i cabernet sauvignon i elaborant els primers monovarietals amb varietats foranies de tot l’Estat espanyol. El celler que porta el seu nom i que va fer créixer amb l’enòleg Jaume Rovira, avui pertany a Família Torres que mostra amb orgull l’evolució d’aquell Château bordelès somiat i fet realitat al pla del Penedès.

L’enòloga Mireia Torres Maczassek, que n’és la directora, hi ha empeltat innovació i revolució; més enllà de curar i afinar els quatre vins de finca qualificada reconeguts internacionalment, també homenatja les varietats ancestrals i recuperades i sorprèn amb vins experimentals. Jean Leon va impulsar el projecte enològic a Catalunya amb moltíssima il·lusió, visió i empeny, les mateixes que van definir el caràcter triomfador del sommelier francès Gérard Basset, el millor de tots els temps. El Most Festival ha unit l’esperit inquiet de dos gegants del món del vi, i hi ha sumat el talent del sommelier Ferran Centelles i la virtut comunicativa i analítica de la sociòloga Cristina Alcalá, directora de Fundación Cultura Líquida.
 
A Jean Leon es projecta el documental A Life in Wine: Gérard Basset, the World’s Favourite Sommelier, una producció de 67 Pall Mall TV dirigida per Kiki Hopkins. Entrevistes a reconeguts sommeliers i crítics de vins defineixen el perfil d’un professional infatigable que neix a França però que acabarà sentint els colors de la bandera britànica, sota la qual concursarà i guanyarà els certàmens més prestigiosos del món. La seva aventura culmina el 2010 amb el premi de Millor Sommelier que obté al concurs celebrat a Xile.
 
El vi esdevé el seu nord, tant és així que mentre passeja els gossos (en tindrà tres al llarg de la seva vida) revisa mentalment les notes de tast dels vins. La pausa o la descàrrega d’adrenalina entre tanta competició només li donaran els escacs i el futbol. Nina i Romané, dona i fill, l’acompanyen en tot el seu periple. També participen a la projecció del Most i el celebren. De fet, l’homenatjaran eternament a través de la fundació que porta el seu nom i que van crear després de la seva mort sobtada per mirar d’atendre desigualtats i injustícies al món, a través del vi. Però la figura de Basset i la seva “determinació sòlida com una roca” com ell mateix descriu, no només han estat objecte d’un documental.

El sommelier va deixar escrites les seves memòries abans de morir i gràcies a Fundación Cultura Líquida es poden llegir traduïdes al castellà. Ferran Centelles escriu el pròleg d’ “El sabor del éxito. Vida y vinos del sumiller favorito del mundo”, d’aquí que participi a l’acte del Most en un tast que reconeix la seva figura i l’apropa al públic català. “És el Michael Jordan del vi”, dirà per presentar-lo. I afegeix: “Si vols triomfar a la vida has de ser cambrer”, referint-se tant a Jean Leon com a Gérard Basset qui, més enllà de triomfar com a sommelier, va convertir-se amb un home de negocis creant la cadena Hotel Du Vin i després l’Hotel TerraVina.
 
 El llibre mostra la seva aptitud desbordant, el seu esperit constructiu, les ganes insaciables d’aprendre i deixa molt clar que qui vol, pot. Gérard Basset és un sommelier humil que es fa a base d’estudi, que no en va tenir prou amb un únic gran reconeixement mundial, sinó que va anar sumant títols que requerien moltes hores de preparació i més encara de destresa i habilitat: el de Master of Wine, el Master Sommelier i el Wine MBA. “Mover montañas es imposible, pero a veces se pueden escalar” escriu al capítol 24 de les seves memòries, quan ha de combinar la gestió dels hotels amb l’esgotament derivat dels tractaments mèdics per curar-se. “Mis esfuerzos por servir a otras persones, por elegir los vinos que llevarían su comida a otro nivel, por hacer que se sintiesen cómodos y ofrecerles una noche o unas vacaciones que recordarían por el resto de sus vidas, me recompensaron muchísimas veces. Y volvería a hacerlo”, escriu a mode de resum, satisfet pel seu itinerari vital i professional.
 
Ferran Centelles recorda com no va poder dormir la nit abans de rebre’l com a comensal, quan treballava al Bulli de Ferran Adrià, però també com va respirar alleugerit quan Basset va dir-li que tenien pressupost de 100 euros per ampolla i que volien beure tot de vins espanyols. “No em treien la son els artistes i els famosos, sinó les persones que es dedicaven al vi”, reconeix.
 
El tast que dirigeix al Most Festival amb Cristina Alcalá transcorre per afinitats i gustos i vincles amb Gérard Basset; ambdós recorden que el llibre és ple de consells i reflexions que valen per a l’ofici de sommelier però també per qualsevol altra persona que vulgui excel·lir i/o aconseguir un repte a la vida. D’entrada es tasten Vinya Gigi 2019  i Ossian 2013, icones en el món dels chardonnay i verdejos de l’Estat espanyol. El tast segueix amb Mas la Plana 2010 i els dos conductors cedeixen la paraula a l’enòleg Franck Massard que és a la sala i que va ser amic íntim de Basset: “Mirava sempre de millorar tots els aspectes, des de la memòria a la manera de parlar o de preparar-se per ser el millor del món”. Feia 16 anys que Massard no posava els peus a Torres, tot i que hi havia treballat.

“Los libros son importantes ya que la gente que los escribe piensa de manera profunda”, comenta Cristina Alcalá recollint paraules de Basset, tot ressaltant el seu gest de capbussar-se als llibres però també el domini de l’anglès malgrat haver nascut a França. Va ser un sommelier que no només va entrenar el paladar i la memòria, també l’art de parlar i de gesticular, fins al punt de formar-se amb experts en teatre i màgia. La de Basset és una historia de superació, la del sommelier total que s’atreveix fins i tot amb els negocis.

El quart vi és Pesquera 2005, que va demanar al Bulli, i el darrer una Manzanilla Bertola envellida, un xerès del que tant Gérard Basset com el seu fill Romané, ja des de petit, n’estaven enamorats. El cas és que va ser un gran sommelier però principalment un home humil i estimat, que va inspirar i que ho seguirà fent perquè la seva figura és ara més apresa. I principalment perquè la lliçó més important que deixa no es circumscriu al vi, sinó que és de vida: “Recuerdo la cantidad de veces que me dijeron que no conseguiria nada en el vino”. I va arribar a ser allò que va voler, perquè hi va creure i va perseverar. I ho va compartir sempre amb la família i amb els gossos que també estaven ben lligats al vi a través del nom: Merlot, Malvasia i Maipo.