De la varietat en general, destaca que "
no em sembla gaire perfumada. Sovint dóna aromes a fruites blanques, cítriques (taronja, llimona) amb tocs anisats i de fonoll". Parla de vins lleugers i delicats. Amb finals lleugerament amargs. I posa com exemples d'elegància i delicadesa
El Fanio d'Albet i Noya i el Cantallops d'AT Roca, tots dos 2015.
De la família dels fermentats o criats amb fusta, destaca
l'Aspriu 2013 de Celler Pardas,
el Xarel·lo Pairal 2013 de Can Ràfols del Caus i el Nun Vinya dels Taus 2014 d'Enric Soler.
Fa èmfasi del potencial d'envelliment de la varietat -Gramona va fer estudis rellevants sobre el seu contingut en resveratrol, antioxidants i compostos fenòlics- i sense ser un gran seguidor de l'escena del vi natural, escriu que el sorpren el
Tallarol 2016 d'Alta Alella, i el Finca Parera Sassó 2015.
Fa una menció especial per l'
Espenyalluchs 2014, del que diu que obté la màxima puntuació que ha posat mai a un vi blanc d'Espanya, i el defineix com un vi de classe mundial, i segueix lloant altres vins fets amb xarel·lo;
Principia Mathematica 2015, Electio Xarel·lo 2013, Mas dels Clavers Selecció 2014, Pardas Xarel·lo 2013, Rupestris 2015, Terroja 2014, Vinyes Singulars 2015, Can Descregut Vermell 2014, L'Equilibrista Blanc 2015, So Serè 2015, Clot del Roure 2014, Sicus Sons Xarel·lo 2016, AA Cau d'en Genis 2016 i Gramona Font Jui 2014.
L'article continua amb un tast d'una cinquantena de xarel·los que el sommelier, tant en el seu format de vins tranquils, com amb format escumosos i fins i tot un xarel·lo dolç de
Parató.