“La tecnologia i l’aprenentatge continus porten a fer millors vins”
L’enòleg David Budó és un dels tres impulsors de Vitivin; la pandèmia ha dinamitzat definitivament una de les poques comunitats especialitzades en viticultura i enologia
Equip de Vitivin
Els socis fundadors de la comunitat Vitivin es van conèixer a les aules de la Universitat Rovira i Virgili (URV) de Tarragona, quan estudiaven Enologia. “En acabar els estudis no vam perdre el contacte, malgrat viure a distància, entre Mallorca i Catalunya. Un dia que estàvem junts a la plaça del Sol de Barcelona, al Miquel se li va acudir la idea d’enregistrar els congressos i les jornades relacionades amb el món del vi per penjar-les en un web i permetre que tothom hi tingués accés, amb independència d’haver assistit presencialment a la sessió”, explica David Budó, enòleg. Ell és un dels tres puntals de Vitivin, juntament amb Miquel Gelabert, també enòleg, i la biotecnòloga Neus Llopis. “El dia a dia del celler és molt absorbent i és difícil sortir de la voràgine. Als enòlegs els costa moure’s i viatjar, si no és per tancar temes comercials”, dirà Budó. Coneixedors dels handicaps de la professió, van treballar plegats amb un desenvolupador informàtic (Xavi Tristancho) en el disseny d’una eina que apropés el coneixement enològic amb la idea de fer-ho fàcil i accessible.
Vitivin es defineix com una comunitat professional vitivinícola; és un espai virtual on es divulguen i promocionen continguts de viticultura i enologia a través de jornades, fòrums i congressos, però també és una font de coneixement i de connexió, amb articles, cursos online i ofertes laborals renovades.
“El 2020 vam tenir un impuls brutal degut a la pandèmia. Nosaltres ja habitàvem l’online i de cop i volta les empreses veien que a través nostre tenien una sortida. A més a més, ja teníem una comunitat àmplia, de 2.000 usuaris, i ens triaven perquè enlloc de fer jornades en espais neutres com la plataforma Zoom, era més adient organitzar-les dins del context vitivinícola, amb Vitivin”, explica David Budó. “Als inicis volíem que tothom tingués un accés gratuït, perquè estàvem enfocats al sector professional, però vam adonar-nos aviat que el coneixement costa diners i vam decidir fer una subscripció el més accessible possible per als usuaris, de 10 euros mensuals. Passat un temps, vam veure que no era suficient per sostenir l’estructura. I mantenint sempre criteris tècnics i científics, hem inclòs a diferents empreses com a partners”, comenta l’enòleg. El que fem és difondre els continguts propis com el Fòrum Vivínium amb què vam tancar el 2021 sobre els compostos volàtils del vi, o de tercers, que gravem i compartim amb la idea que tot el que pengem tingui notorietat i estigui fonamentat en estudis científics i rigorosos”, afegirà.
“L’evolució és positiva, de creixement, amb el gran boom de 2020 pel mig. El 2021 ha estat més pausat, perquè hi ha hagut el desconfinament i perquè el nostre model té limitacions, un cop hem arribat a qui pot interessar l’eina. Pensem que els dos anys que venen, seguirem un camí ascendent i després ja ens estabilitzarem”, pronostica David Budó. Recorda que van començar en fase beta l’últim trimestre de 2017 però va ser el 8 de març de 2018 quan van estrenar-se formalment. Un viatge de gairebé 4 anys en què han pres consciència de la importància divulgativa del projecte: “Hem vist que ningú no es plantejava gravar les jornades i des de que hi som, n’han descobert els beneficis. És una manera de perpetuar el coneixement i compartir-lo més. Hem contribuït a aquesta lògica i això sol ja és molt positiu”. Però es lamenta: “Tan de bo no haguéssim d’existir i hi hagués una plataforma pública de transferència de coneixement que depengués d’un ministeri o conselleria, però en el seu defecte, aquí estem”.
Entre els reptes de futur més immediats hi ha l’apropar-se a la comunitat universitària i als centres de recerca. L’enòleg David Budó comenta obertament que “a Vitivin no només hauríem de ser captadors de coneixement sinó també difusors” i per això són conscients que han de crear nous ponts i vincles amb els espais que el generen. Pensen en la URV que els va formar a ells però també les universitats d’enologia de La Rioja i Cadis, amb les quals tenen bona relació i l’ampliaran més encara per incorporar els alumnes als congressos i jornades. La plataforma l’han anat perfilant els tres impulsors sense gaire referents internacionals. Tampoc a l’Amèrica Llatina hi ha precedents similars, amb la qual cosa han pogut esdevenir un far per al sector d’aquesta regió del continent americà.
Els continguts amb més visibilitat de 2021 són definitoris dels reptes i oportunitats del sector, també dels seus maldecaps, i del moment que viu el vi, en plena emergència climàtica en un context post Covid. Un dels espais més visitats ha estat la formació de poda de respecte amb la participació de l’enòleg Roc Gramona. L’altre, la conversió d’una vinya convencional a ecològica amb la ponència de Diego Fernàndez. “La sostenibilitat i el canvi climàtic han estat temes transversals. Hem observat que els professionals del vi estan especialment interessats en els efectes que ocasiona en la viticultura”, advertirà David Budó. “Hi ha un interès alt per saber com tractar bé la vinya perquè duri més anys, però també han centrat l’atenció els adobs i la fertilització, perquè són temàtiques complexes i hi ha interès a mantenir els sòls vius. També hem donat visibilitat a les malalties de la fusta. Aquesta és una qüestió que ha interessat molt i, a més a més, hi ha molts estudis que en parlen, de manera que els hem donat visibilitat”, afegirà.
Si alguna cosa tenen clara a Vitivin és el rigor dels continguts que comparteixen i difonen: “Cal tenir en compte que els estudis científics amb subvencions de l’Estat espanyol o d’Europa necessiten difusió per desenvolupar-se. Sempre anaven acompanyades d’un paper científic, que eren 25 pàgines en anglès que costen molt d’entendre i fins i tot són difícils de portar a la pràctica. A Vitivin, en canvi, els donem una millor sortida, en format vídeo i a través d’una ponència. La part científica s’apropa a la realitat pràctica dels viticultors i la difusió es fa millor. És més útil”, resoldrà. Altres temàtiques que s’han abordat en els últims temps a la plataforma són l’embotellat i l’oxigen, l’ús de diferents tipus de tap, el cicle de vida del vi… però el pes principal se l’ha endut la viticultura. A mode de reflexió personal, l’enòleg David Budó reflexiona: “En viticultura es fa recerca per adaptar-se al canvi climàtic. Plantar a més alçada és esquivar el problema. Cal parlar més de regenerativa, de biodinàmica, d’ecologia… El model vitivinícola és el que és i el que cal és investigar sobre com s’ha de fer front als escenaris actual i de futur”.
El 2022 tindrà una tercera edició del Fòrum Vivinium, a finals de novembre que si tot va bé serà presencial. “A Vitivin hem comprovat que l’online té avantatges, però el networking només es consolida quan ens trobem cara a cara”, reconeix Budó. Vindran altres projectes abans i de moment hi ha la satisfacció d’haver tancat el 2021 amb diferents jornades online amb el Clúster Innovi on les empreses han pogut presentar innovacions vàries per al sector vitivinícola, també l’organització del congrés Iberoamérica Conecta amb la participació de ponents de prestigi internacional com Michel Rolland, Álvaro Palacios o Ferran Centelles… i la segona edició del Fòrum Vivínium amb Sarah Jane Evans, Sara Pérez i Ricardo Pérez, entre d’altres.
“Els professionals ens coneixen i a poc a poc van entrant. Tenim 6.500 usuaris, però a molts els costa encara la dinàmica de ser actius. Creiem que en aquest país encara no donem prou valor a la formació contínua. El nostre és un teixit d’empreses petites i familiars, on tothom fa de tot i durant moltes hores. Però hem de superar això que s’ha dit sempre que anar a una xerrada és perdre el temps. En altres sectors amb empreses de dimensions més grans, com el farmacèutic o el biotecnològic, hi ha més quòrum i participació als congressos”, reflexiona David Budó. Un altra circumstància que fa que el públic no sigui tan actiu com voldrien a Vitivin és que el coneixement en viticultura fins fa poc s’ha transferit oralment de pares a fills. Però el moment ara és un altre. Tant el consumidor com el mercat no paren de canviar i això requereix a l’empresa estar sempre a l’avançada. “Els qui hi són activament, hi són perquè aprenen. Els ha servit per revisar-se i per millorar. La tecnologia i l’aprenentatge continus porten a fer millors vins”, sentencia Budó. Estan satisfets de la trajectòria que han fet, curta però sòlida, i agraïts pel suport, la confiança i el temps que hi han dedicat referents del sector del vi, que són mirall per a qui té ganes d’actualitzar-se. Com diu l’eslògan de Vitivin, cal connectar-se, formar-se i comunicar-se. Quan l’eina hi és, només cal sumar-hi les ganes.
Vitivin es defineix com una comunitat professional vitivinícola; és un espai virtual on es divulguen i promocionen continguts de viticultura i enologia a través de jornades, fòrums i congressos, però també és una font de coneixement i de connexió, amb articles, cursos online i ofertes laborals renovades.
“El 2020 vam tenir un impuls brutal degut a la pandèmia. Nosaltres ja habitàvem l’online i de cop i volta les empreses veien que a través nostre tenien una sortida. A més a més, ja teníem una comunitat àmplia, de 2.000 usuaris, i ens triaven perquè enlloc de fer jornades en espais neutres com la plataforma Zoom, era més adient organitzar-les dins del context vitivinícola, amb Vitivin”, explica David Budó. “Als inicis volíem que tothom tingués un accés gratuït, perquè estàvem enfocats al sector professional, però vam adonar-nos aviat que el coneixement costa diners i vam decidir fer una subscripció el més accessible possible per als usuaris, de 10 euros mensuals. Passat un temps, vam veure que no era suficient per sostenir l’estructura. I mantenint sempre criteris tècnics i científics, hem inclòs a diferents empreses com a partners”, comenta l’enòleg. El que fem és difondre els continguts propis com el Fòrum Vivínium amb què vam tancar el 2021 sobre els compostos volàtils del vi, o de tercers, que gravem i compartim amb la idea que tot el que pengem tingui notorietat i estigui fonamentat en estudis científics i rigorosos”, afegirà.
“L’evolució és positiva, de creixement, amb el gran boom de 2020 pel mig. El 2021 ha estat més pausat, perquè hi ha hagut el desconfinament i perquè el nostre model té limitacions, un cop hem arribat a qui pot interessar l’eina. Pensem que els dos anys que venen, seguirem un camí ascendent i després ja ens estabilitzarem”, pronostica David Budó. Recorda que van començar en fase beta l’últim trimestre de 2017 però va ser el 8 de març de 2018 quan van estrenar-se formalment. Un viatge de gairebé 4 anys en què han pres consciència de la importància divulgativa del projecte: “Hem vist que ningú no es plantejava gravar les jornades i des de que hi som, n’han descobert els beneficis. És una manera de perpetuar el coneixement i compartir-lo més. Hem contribuït a aquesta lògica i això sol ja és molt positiu”. Però es lamenta: “Tan de bo no haguéssim d’existir i hi hagués una plataforma pública de transferència de coneixement que depengués d’un ministeri o conselleria, però en el seu defecte, aquí estem”.
Entre els reptes de futur més immediats hi ha l’apropar-se a la comunitat universitària i als centres de recerca. L’enòleg David Budó comenta obertament que “a Vitivin no només hauríem de ser captadors de coneixement sinó també difusors” i per això són conscients que han de crear nous ponts i vincles amb els espais que el generen. Pensen en la URV que els va formar a ells però també les universitats d’enologia de La Rioja i Cadis, amb les quals tenen bona relació i l’ampliaran més encara per incorporar els alumnes als congressos i jornades. La plataforma l’han anat perfilant els tres impulsors sense gaire referents internacionals. Tampoc a l’Amèrica Llatina hi ha precedents similars, amb la qual cosa han pogut esdevenir un far per al sector d’aquesta regió del continent americà.
Els continguts amb més visibilitat de 2021 són definitoris dels reptes i oportunitats del sector, també dels seus maldecaps, i del moment que viu el vi, en plena emergència climàtica en un context post Covid. Un dels espais més visitats ha estat la formació de poda de respecte amb la participació de l’enòleg Roc Gramona. L’altre, la conversió d’una vinya convencional a ecològica amb la ponència de Diego Fernàndez. “La sostenibilitat i el canvi climàtic han estat temes transversals. Hem observat que els professionals del vi estan especialment interessats en els efectes que ocasiona en la viticultura”, advertirà David Budó. “Hi ha un interès alt per saber com tractar bé la vinya perquè duri més anys, però també han centrat l’atenció els adobs i la fertilització, perquè són temàtiques complexes i hi ha interès a mantenir els sòls vius. També hem donat visibilitat a les malalties de la fusta. Aquesta és una qüestió que ha interessat molt i, a més a més, hi ha molts estudis que en parlen, de manera que els hem donat visibilitat”, afegirà.
Si alguna cosa tenen clara a Vitivin és el rigor dels continguts que comparteixen i difonen: “Cal tenir en compte que els estudis científics amb subvencions de l’Estat espanyol o d’Europa necessiten difusió per desenvolupar-se. Sempre anaven acompanyades d’un paper científic, que eren 25 pàgines en anglès que costen molt d’entendre i fins i tot són difícils de portar a la pràctica. A Vitivin, en canvi, els donem una millor sortida, en format vídeo i a través d’una ponència. La part científica s’apropa a la realitat pràctica dels viticultors i la difusió es fa millor. És més útil”, resoldrà. Altres temàtiques que s’han abordat en els últims temps a la plataforma són l’embotellat i l’oxigen, l’ús de diferents tipus de tap, el cicle de vida del vi… però el pes principal se l’ha endut la viticultura. A mode de reflexió personal, l’enòleg David Budó reflexiona: “En viticultura es fa recerca per adaptar-se al canvi climàtic. Plantar a més alçada és esquivar el problema. Cal parlar més de regenerativa, de biodinàmica, d’ecologia… El model vitivinícola és el que és i el que cal és investigar sobre com s’ha de fer front als escenaris actual i de futur”.
El 2022 tindrà una tercera edició del Fòrum Vivinium, a finals de novembre que si tot va bé serà presencial. “A Vitivin hem comprovat que l’online té avantatges, però el networking només es consolida quan ens trobem cara a cara”, reconeix Budó. Vindran altres projectes abans i de moment hi ha la satisfacció d’haver tancat el 2021 amb diferents jornades online amb el Clúster Innovi on les empreses han pogut presentar innovacions vàries per al sector vitivinícola, també l’organització del congrés Iberoamérica Conecta amb la participació de ponents de prestigi internacional com Michel Rolland, Álvaro Palacios o Ferran Centelles… i la segona edició del Fòrum Vivínium amb Sarah Jane Evans, Sara Pérez i Ricardo Pérez, entre d’altres.
“Els professionals ens coneixen i a poc a poc van entrant. Tenim 6.500 usuaris, però a molts els costa encara la dinàmica de ser actius. Creiem que en aquest país encara no donem prou valor a la formació contínua. El nostre és un teixit d’empreses petites i familiars, on tothom fa de tot i durant moltes hores. Però hem de superar això que s’ha dit sempre que anar a una xerrada és perdre el temps. En altres sectors amb empreses de dimensions més grans, com el farmacèutic o el biotecnològic, hi ha més quòrum i participació als congressos”, reflexiona David Budó. Un altra circumstància que fa que el públic no sigui tan actiu com voldrien a Vitivin és que el coneixement en viticultura fins fa poc s’ha transferit oralment de pares a fills. Però el moment ara és un altre. Tant el consumidor com el mercat no paren de canviar i això requereix a l’empresa estar sempre a l’avançada. “Els qui hi són activament, hi són perquè aprenen. Els ha servit per revisar-se i per millorar. La tecnologia i l’aprenentatge continus porten a fer millors vins”, sentencia Budó. Estan satisfets de la trajectòria que han fet, curta però sòlida, i agraïts pel suport, la confiança i el temps que hi han dedicat referents del sector del vi, que són mirall per a qui té ganes d’actualitzar-se. Com diu l’eslògan de Vitivin, cal connectar-se, formar-se i comunicar-se. Quan l’eina hi és, només cal sumar-hi les ganes.
Etiquetes:
Vins i Cellers Ara a portada